Del director de la versió cinematogràfica de “La plaça del Diamant” van passar-nos, ahir pel 33, un excel·lent documental realitzat a partir de les confidències d’una coneguda prostituta de les Rambles de Barcelona: “He trabajado quince años en el Liceo”, volia dir exactament a les portes de Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
És, evidentment, un documental guionitzat, però sense trampes, desbordant de sinceritat, on la vida i els canvis del Raval flueixen sota l’objectiu de la càmera que al llarg de dos anys han destil·lat els 110 minuts de film d’una qualitat i singularitat reconeguda en certàmens internacionals. Va quedar cinquè de un total de més de cinc-cents documentals.
Un altre tema és la matèria de film: les confessions autobiogràfiques d’una prostituta que, per exemple, conversant amb un capellà l’hi manifesta l’opinió de que la immoralitat està en cobrar el servei, perquè per a la Mónica la promiscuïtat sexual és un dret natural. La seva vida no la descriu com un cúmul de tragèdies, ben al contrari ella es mostra satisfeta de la seva vida, dels seus objectius assolits. Està extraordinàriament satisfeta del seus clients fixos, del seu minúscul pis del Carrer de Les Tàpies, amb muntanyes de roba per terra, amb la petitísima cuina plena d’insectes; però, és el seu pis, on conviu amb un company que li fa les compres i el dinar i què de vegades convida a fruir de la paella d’arròs el darrer client de la Mónica.
Un documental que cal no perdre-se’l, ple de realisme, d’ingenuïtat, de vida, de picaresca pròpia del segle d’or i de la innocència dels utòpics del segle XIX.
Fitxa:
Títol: Mónica del Raval
Títol anglés: Monica del Raval, Autobiography of a Whore
Direcció i guió: Francesc Betriu
País: Espanya, 2008
Duració: 110 min.
...-
1 comentari:
A mi em va entusiasmar.
Sobre tot veure com lloaba el seu pis.
Publica un comentari a l'entrada