dissabte, 19 de maig de 2012

Gibraltar i els micos


Darrerament el Govern de l'Estat ens sorprèn amb notes i fets inquietants. Aquesta setmana el ministre d'afers exteriors s'ha mostrat ridículament bel·ligerant amb el Regne Unit pel tema de Gibraltar. L'assumpte és una reivindicació anacrònica del dictador "Francisco Franco por la G. de Dios" com deia el text que va fer-se gravar en les monedes del règim.  

Aquí convé un xic d'història. En l'article X del tractat de pau, dit d'Utrecht, de 13 de juliol de 1713 on s'especifiquen les condicions de la cessió de Gibraltar a Anglaterra, diu així: 

"El Rey Católico (Felip V),  por sí y por sus herederos y sucesores, cede por este Tratado a la Corona de la Gran Bretaña la plena y entera propiedad de la ciudad y castillos de Gibraltar, juntamente con su puerto, defensas y fortalezas que le pertenecen, dando la dicha propiedad absolutamente para que la tenga y goce con entero derecho y para siempre, sin excepción ni impedimento alguno..." 

El Rey era Felip V, l'assetjador de Barcelona i liquidador a sang i foc de la Generalitat de Catalunya en el dia trist 11 de setembre de 1714. Posteriorment la monarquia espanyola va fer diversos intents de reconquerir El Penyal. Però finalment, en el 1783, pel tractat de Versalles, Espanya va acceptar novament la cessió de la sobirania de Gibraltar al Regne Unit a canvi de la recuperació de Menorca i part de la península americana de la Florida.

Sospito que l'actitud guerrejant del ministeri, que hauria de ser escola i model de diplomàcia, a més de recuperar obsoletes paranoies franquistes, el que està fent és treure'ns de la vista el veritables problemes que inquieten els ciutadans: la crisi econòmica, l'atur, la corrupció, la immunitat dels estafadors de coll blanc i l'estupidesa imperant. La pregunta és: Qui deu haver relacionat els simis amb Gibraltar... i amb el mal govern?


...-

1 comentari:

Lukas4 ha dit...

Altra raó per escampar cortines de fum és amagar la destrucció de l'Estat social i el retorn a la foscor cultural del franquisme més genuí.