Vaig quedar agradablement
impressionat per la magnífica expresivitat d'Ozu des del dia que, casualment,
vaig saber d'ell en veure a la televisió "Les germanes Munakata". De
forma que he decidit gaudir d'algunes de les altres pel·lícules disponibles
d'aquest prolífic director; va fer 54 films des del cinema mut al color, passant pel
blanc i negre. Les primeres en arribar a les meves mans (en DVD i editats per
DeAPlaneta amb ocasió del centenari d'Ozu) han estat "La hierba errante"
i "El sabor del sake". Aquí comentaré la primera.
Sinopsi: "La hierba errante" és el remake d'un film dirigit pel mateix Ozu
l'any 1934. Narra la història d'un grup de teatre ambulant que arriba en
vaixell a una petita, i lluminosa, població costanera. Allà el director de la companyia es
retroba amb una antiga amant...
A l'espectador actual sorprendrà la tècnica
cinematogràfica d'Ozu, amb composicions de càmera fixa situada a l'alçada dels
ulls d'una persona asseguda al terra, on les imatges cerquen l'equilibri
d'elements, colors i textures. En aquesta, com en altres films d'Ozu, els
silencis i les imatges fixes són extraordinàriament expresives, com un passi de
diapositives o la contemplació d'una galeria pictòrica.
La temàtica de "La hierba errante" és
profundament humana; el pas del temps en la vida, en el sentit de que envellim
abocats a la mort; però també en el de que quan deixem l'adolescència cal
prendre decisions transcendentals: casar-se, estudiar, treballar, assolir els
esdeveniments per molt greus o dolorosos que siguin de la millor manera
possible i considerant ineludiblement el nostre entorn. Som éssers individuals,
certament; però, lligats amb potents vincles als qui ens envolten en diversos
cercles d'intimitat; ells són part del nostre "jo", que actua de
forma bidireccional. Javier Marías ha citat en el seu espai de "El País
Semanal" de 16.02.2014, el filòsof Teilhard de Chardin en una reflexió
relacionada amb aquesta idea:
"Somos la
suma de todos los que nos precedieron, de todo lo que fue antes que nosotros,
de todo lo que hemos visto. Somos toda persona o cosa cuya existencia nos ha
influido y a la que hemos influido. Somos todo lo que ocurre cuando ya no
existimos, y todo lo que no habría sido si no hubiéramos existido".
Recomano, per tant, els films d'Ozu; un director, i un estil de fer cine,
extraordinari; què de lo quotidià extreu bellesa i lliçons de vida.
***
Títol original: Ukigusa (Floating Weeds)
Títol en castellà: "La hierba errante"
Any: 1959
Duració: 128 min.
País: Japó
Director: Yasujirō Ozu
Guió: Yasujirō Ozu, Kogo Noda
Música: Kojun Saitô
Fotografia: Kazuo Miyagawa
Actors: Ganjiro Nakamura, Haruko Sugimura, Hiroshi Kawaguchi
Productora: Daiei Studio
Gènere: Drama
...-
Productora: Daiei Studio
Gènere: Drama
...-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada