El passat dimecres 20 de febrer, en un solejat migdia de l'hivern tardà, va ser
la cremació de les depulles de Joan. Ell, també “amb tots el
sentits humans conservats” com va escriure Jorge Manrique en les “coplas” a la mort de son pare, va deixar
aquest món el passat dimarts 18 de febrer de 2014, després de partir durant
cinc anys una malaltia pulmonar per a la qual avui els metges no tenen
tractament.
El seu tarannà, la seva afabilitat i humanitat,
sobradament demostrada al llarg de la seva vida va fer que agrupés al voltant
seu, en aquest dia de comiat, un molt nombrós grup d’amics, familiars i
companys; per aquesta raó el seu sepeli en el temple del Cementiri de Terrassa
va ser multitudinari. El mossèn de Ca n’Anglada, J. Làzaro Padrós, va oficiar
la cerimònia amb la participació directa dels nebots Marc i Éric i de la filla
Chari que varen llegir uns emotius textos laudatoris de la vida i en record del
nostre estimat Joan.
No ens resta més que agrair l’aportació que Joan ha fet a
les vides dels qui l’envoltàvem. Sens dubte ens ha enriquit amb els seus
comentaris, amb els seus punt de vista, amb el seu bon humor i amb la
pinzellada sovint un xic escèptica i plena d’ironia amb que guarnia la seva
presència.
Comparteixo les primeres estrofes de “La vall del riu Vermell”, que l’organista interpretava a la sortida
del fèretre des del Temple vers el crematori, Joan:
“Trobarem a faltar el teu somriure...”
***
Video de "La vall del riu vermell" per la Coral Sant Jordi (1970): Cliqueu AQUÍ.
La lletra de la versió catalana diu així:
Trobarem a faltar el teu somriure;
dius que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí,
però el record de la vall, on vas viure,
no l'esborra la pols del camí.
El teu front dur la llum de l'albada,
ja no el solquen dolors ni treballs,
i el vestit amarat de rosada
es vermell com el riu de la vall.
Quan arribis a dalt la carena,
mira el riu i la vall que has deixat
i aquest cor que ara guarda la pena,
tan amarga del teu comiat.
...-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada