diumenge, 18 de maig de 2008

Sobre les supersticions



La condició humana és sorprenent. Diferents autors mostren que sovint actuem com si un fet extremadament improbable ens hagués de succeir del cert, i així organitzem la nostra vida, cosa que explica l’èxit de les religions i de les loteries. Invoquem Sant Mus tant perquè el nen aprovi el batxillerat com perquè surti bé del quiròfan. El meu col·lega Albert cada setmana sens falta pelegrina a l’ermita que la deessa Fortuna té al Raval de Montserrat i allà fa una substanciosa donació pecuniària a les Loterías del Estado, esperant que aquesta vegada sí que serà recompensat per tan immens fervor.

Una actuació encara més absurda és la derivada de la superstició. Per definició és l’excessiva reverència, o la por irracional, per les coses desconegudes o misterioses. Redactors d’horòscops, tarotistes, bruixes i altres sofistes són consultats i creguts pels fidels seguidors que se senten predestinats per la posició dels astres en el dia del seu naixement. Però, qui no tem el número tretze? Quan, anys enrere, viatjava per Europa i Nord d’Àfrica em sorprenien els hotels on després de l’habitació 12 hi havia la 12b i a continuació la 14. Tots hem sentit dir que vessar la sal o l’oli porta mala sort; i és clar, a l’antiguitat perdre uns productes essencials com aquells era una desgràcia. Ara bé, protegir la casa o el cotxe amb una ferradura de cavall és una inútil pretensió que prové d’ancestrals ritus totèmics germànics. També inútil, i una mica molest, és posar a la nena la roba interior del revés perquè no li facin mal d’ull.

Potser trobaríem alguna raó sociològica justificant d’aquesta conducta. Tot i així, podem dir que el món racional i científic és una petita franja molt allunyada del gruix dels humans regits, encara, per creences pròpies dels més antics pobles prehistòrics. Mireu, si no la premsa de setmanes enrere: per combatre la sequera de les nostres terres s’ha arribat a treure una imatge en processó... Per acabar, si us trobeu una escala amb un operari treballant a dalt el sentit comú, no pas la superstició, diu que el més segur és no passar per sota.