diumenge, 11 de maig de 2008

Sopar dels acomiadats de l'AEG


Divendres passat, al vespre, en un conegut restaurant dels afores de Terrassa, va celebrar-se l’acte final del llarg procés d’extinció d’una altra més de les indústries metal·lúrgiques catalanes. Al voltant d’una centena dels ex- col·laboradors acomiadats de l’AEG, tots adscrits als serveis jurídics del Col·lectiu Ronda, van sopar plegats en un ambient d’entranyable fraternitat i companyonia. Entre ells hi havia els qui, afortunadament, han trobat altres feines, els qui han extingit ja la prestació per atur del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC–INEM), els qui gaudeixen del minso subsidi per a majors de 52 anys, els adequadament jubilats i també els encara joves, però massa grans, per trobar una nova feina en aquesta època de deslocalització industrial i creixement de l’atur derivat de la crisi immobiliària i financera. Hi havia representació de tot l’organigrama productiu, un potencial humà que acumula grans coneixements, cadascú de la seva especialitat, i valuoses habilitats específiques, tant siguin manuals, com tècniques, comercials o administratives. Tot un munt de saber fer, ara desaprofitat.

L’antiga empresa, nascuda a Terrassa el 1912, va ser acollida en una nova planta de 44.000 m2 per la gran AEG alemanya l’any 1940, just després de l’aniquilació de la República espanyola i de l’inici de l'aventura bèl·lica hitleriana. Com a conseqüència del col·lapse industrial del consorci AEG, des de finals del segle XX, la filial terrassenca va passar per diversos propietaris fins acabar a mans d’una família italiana del Véneto, que amb ajuts públics va mantenir-la viva, en una mena d’UVI, fins la seva mort confirmada pel forense (vull dir: jutge mercantil) un dia de desembre de 2005. Públics, han estat també els diners per pagar la major part de la mínima indemnització pactada entre les parts negociadores, ratificada pel 60% de l’assemblea de treballadors i signada pel jutge en l’acte de 2 de desembre de 2005.

Per finalitzar, s’ha de ressaltar el civisme i bon comportament, en tot aquest procés, de la majoria dels treballadors de l’AEG, també dels qui optaren per ser representats jurídicament pels sindicats presents a l’empresa, perquè malgrat la sagnant pèrdua dels seus llocs de treball, tots plegats, han restat espectadors impassibles de la funció dels prestidigitadors que han volatilitzat tan immens patrimoni.


Fotos:
a)-Una secció de mecanitzat en la vella AEG de Terrassa. Any 1980

b)-Sopar dia 9 de maig 2008