diumenge, 31 d’agost de 2008

La feina del pare



Molts pares desitgen que els seus fills coneguin el seus llocs de treball, allà on passen tantes hores del dia, ocupats en una activitat productiva que permet mantenir la economia familiar, però que alhora els allunya del contacte amb els fills i la família. Hi ha empreses que organitzen jornades de portes obertes a fi de que els familiars coneguin on guanya les garrofes el pare o la mare. Jo mateix, fa uns anys, vaig aprofitar un dia de les meves vacances, quan havia de dur uns documents al departament de RRHH, per visitar el departament on treballava, acompanyat del meu fill, i mostrar-li com era el lloc on feinejava més de vuit hores cada dia.

Fins aquí tot és d’allò més normal, però recentment he descobert que el fet de fer-se acompanyar pels fills a la feina pot tenir connotacions polítiques de gran transcendència, com és el cas de la foto dels candidats republicans a la presidència dels EE.UU. on veiem la filla de la candidata a la vice-presidència (Sarah Palin) en un recent acte de la campanya per la Casa Blanca. Això no deixa de ser aquell ús dels infants amb finalitats publicitàries i electoralistes, utilitzat des dels temps de Hitler, i d’una categoria moral que deixo per als lectors: posat que els nens són utilitzats en bé d’un partit, d’una ideologia i d’uns grups socials determinats en persecució del poder.

L’altre ús dels infants, més miserable i groller encara, és dóna quan l’interès és purament pecuniari. Tal és el cas d’un conegut torero, emparentat amb l’antic règim, passejant la seva filla per l’arena ensangonada després de l’espectacle repulsiu de martiritzar fins la mort sis toros, davant d’un públic que mostra, entusiasta, sense vergonya el seu primitivisme deixant en evidència la proximitat a la barbàrie dels espectadors humans. Això sí que és violència de gènere: del gènere humà contra el gènere boví.

Malauradament mentre els grups interessats, criadors de bestiar, organitzadors de curses de toros i altres vividors de l’espectacle del martiri dels animals, tinguin privilegis, a més del respecte de les institucions socials i el suport econòmic dels contribuents aquest lamentable espectacle no pararà. Fins i tot, com ha passat ara, arribarà a ser refrendat per la presencia dels infants a la plaça. Sembla com si volguessin ancorar aquesta antiga i bàrbara costum en les generacions futures. Tot molt trist.