dimecres, 11 de març del 2009

Per què Habitant-global


Foto: Un vaixell per al transport de mercaderies arreu del món.

Després d’escoltar l’Empar Moliner, en l’espai que té als “matins” de TV3, haig d’aclarir la raó que em va fer triar el nom d’aquest bloc. Diu l’Empar que els qui s’autodefineixen com a ciutadans universals sovint són anti-nacionalistes alhora que amaguen un nacionalisme no reconegut, com alguns espanyolistes que denuncien la, poc creïble, paradoxa de l’imperi tiranitzat per les províncies.

No és el meu cas, i explicaré per què aquest nom d’Habitant-global. L’entorn laboral que m’ha ocupant tant de temps, com explico en l’article d’ahir, m’ha fet sentir un veritable ciutadà del món. Les converses telefòniques i les reunions de feina, entre els caps de departament o de grup, entre ells, o amb els subordinats, els clients o proveïdors, eren en múltiples llengües: alemany, anglès, italià, francès, castellà i català. Quan despenjava el telèfon, per atendre una trucada de fora de l’empresa, estava preparat per atendre interlocutors d’Alemanya, Suïssa, Itàlia, Regne Unit, Dinamarca, Cuba, Xina... Quan va arribar l’ús generalitzat del correu electrònic redactava el text en funció del destinatari: en català, castellà, alemany o anglès. Més d’un cop vaig enviar per aquest mitjà documents d’Office i dibuixos d’AutoCAD a Shangai. Sentia que era una feina d’abast internacional. Hi contribuïa a aquesta sensació saber que desenvolupava peces per a clients dels quals uns eren canadencs, altres dels EUA, i fins i tot havia arribat a dissenyar components que havien de dur grafia ciríl·lica. No és estrany, doncs, que em sentís un treballador que desenvolupa la feina de cada dia en l’àmbit planetari; per tant un treballador de la xarxa global, que va més enllà de les fronteres nacionals, diferent del petit pagès que conrea el seu hort i té com a clients el veïns que li compren els productes locals.

Vull deixar clar que defenso el principi de la màxima descentralització, però amb tota la coordinació i cooperació internacional possible, de manera que es respecti al màxim la llibertat individual, local i de les diferents realitats nacionals alhora que es potenciï la diversitat i el respecte per a totes les cultures, en el sentit antropològic. El meu ideal seria un Estat universal poderós per garantir els drets i les llibertats individuals, la força del qual sorgeixi, no de les armes, sinó, de la voluntat dels individus, i de les diverses comunitats, associats de bon grat.