dimecres, 9 de setembre de 2009

Degradació i misèria


Foto: Mostra de l'incivisme que envaeix la ciutat de Barcelona.

A rel de la creixent ocupació per part de prostitutes de determinats llocs del centre de Barcelona, oferint el seus serveis a plena llum i sense cap mena de recança, s’ha reobert una polèmica entre els mitjans, els veïns i el responsables polítics entorn del problema mai solucionat de la regulació i el control d’aquesta activitat. Penso que cal definir amb claredat el problema per trobar la solució, per tant caldria establir les següents premisses de partida:

1 - L’evidència: La prostitució creix i ocupa espais públics cada cop amb més força, fins i tot amb agressivitat: les Rambles de Barcelona, a l’entorn del Mercat de la Boqueria, però també els polígons industrials i les carreteres d’accés a determinades ciutats.

2 – Degradació: Aquesta activitat degrada l’entorn. Pregunteu com els afecta als comerciants i veïns de les zones amb prostitutes. A qui de nosaltres no preocuparia tenir el portal de casa ocupat, de nit o de dia, per una meuca i el seu client.

3 – Estadística: Més del seixanta per cent d’aquestes dones de la vida són pobres immigrants i gairebé la totalitat estan controlades per proxenetes que formen autèntiques màfies dedicades a l’extorsió, l’explotació i el tràfic de persones. En definitiva, la imatge de la prostituta, potser ben alimentada i que es mostra en calcetes, amaga una persona esclavitzada, carn en venda per l’ús mercenari d’uns clients amb pocs escrúpols i menys moral.

4 – Els clients són la base d’aquest comerç. La demanda crea el mercat. La solució definitiva passaria per una desaparició de la necessitat de comprar serveis sexuals, qüestió que va més enllà de les consideracions morals, ètiques i d’educació a llarg termini; cosa que ens portaria a un debat sobre la utopia o el Paradís, ara per ara fora de lloc.

5 – La societat espanyola i per tant la catalana, i les seves lleis, ignoren el problema, però la prostitució existeix, mou molts milions d’euros (clar que en economia submergida). Amagar el cap sota l’ala, o com deia ahir, Matilde Fernández, la que fou ministre d’Asuntos Sociales entre 1988-1993, me niego a degradar a una mujer poniendo en su DNI, "profesión: prostituta”, és deixar les coses tal com estan: A mans de les màfies!

6 – Cal, doncs, una regulació urgent, establint zones de tolerància com a Amsterdam. No és el mateix regular una activitat sexual, de pagament entre adults, que permetre el tràfic d’armes o d’esclaus... Les lleis haurien de tendir a la persecució de l’activitat fora d’aquelles àrees, per acabar amb el proxenetisme i la prostitució il·legal, també amb la penalització contundent dels clients de la marginalitat i la misèria.