Nostra neboda juntament amb el seu marit i fills havia celebrat un dinar familiar on convidaren (com no!) els pares de la parella. Tots quatre són jubilats, amb les xacres pròpies de l'edat que els fan ser avis i iaies amb una mala salut de ferro. Quan vam arribar l'ambient era molt agradable i així va ser al llarg de la tarda, vam seure confortablement sota la coberta de fustes molt ben conservades del porxo, amb el terra enrajolat a la catalana, orientat al sud però obert als raigs que des de ponent arriben abans d'amagar-se el sol darrere el Turó de la Barrumbina i el Cap del Ros de la Serra de Collcardús.
Al marxar vam gaudir de la molt bonica mostra d'arbres que embelleixen el jardí: un parell d'oliveres ben esporgades, un presseguer ple de brots, un cirerer, un taronger, un llimoner i al racó nord-oest una esplèndida mimosa florida acompanyada d'una palmera datilera i en el racó més llunyà un aromàtic eucaliptus. No vull oblidar-me de citar les varietats vegetals de la platabanda situada al llevant de la parcel·la: parres, rosers, arbustos de romaní, farigola, menta, margarides, lliris... Totes envoltant un preciós exemplar de llorer.
Felicitem la nostra neboda, i la seva família, per tenir un entorn de natura i bellesa que fa encara més digna i afable la vida; sobre tot quan estan rodejats de l'afecte dels pares en l'època crítica quan els avis s'apropen a l'edat en la qual els cal el màxim de respecte i atenció, quan la salut els comença a trontollar malgrat l'enorme riquesa d'experiències, coneixements i seny dels que són dipositaris. Per molts anys!
...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada