Ha arribat el dia de
l'emotiva efemèride, 14 d'abril de 1931; fa molts anys d'aquella data que va omplir
d'esperança una multitud de cors a Catalunya i Espanya; amb la fi de la
monarquia borbònica també s'esperaven l'arribada d'uns temps nous, de progrés, de llum i
llibertat: l'inici de la construcció del paradís i de la seu de la fraternitat
universal. Un general gallec al servei de la negror, de la beateria i de quatre
capitalistes va restaurar la realitat de forma sagnant en tres anys, i la
torna, des del 1936 al 39... y 40 anys més.
Ara, pocs mitjans parlen de
l'assassinada República Espanyola, la crisi econòmica de dimensions mai vistes
i les bufonades diàriament actualitzades de la monarquia restaurada per general
Franco ens distreuen. I per si no hi ha prou el govern des de Madrid ens sorprèn amb
incendiaries declaracions, quasi bèl·liques contra el legítim govern de
l'Argentina, perquè allà han anunciat mesures per protegir el seu patrimoni de recursos
energètics actualment gestionats per la multinacional Repsol-YPF. El ministre
espanyol del ram, amb cara de pomes agres, va dir-nos per la TV que defensaran els
interessos d'aquesta empresa privada com si fossin espanyols i europeus.
La realitat és que aquesta
empresa és totalment privada, i molt poc espanyola. Els informadors solvents
diuen això:
Sobre la propiedad de la empresa Repsol (YPF es la filial argentina, participada en un 85% desde 2007), según se puede leer en su web, más de la mitad es propiedad de capital extranjero. La composición fundamental es la siguiente:
9’49% de PEMEX, empresa mexicana.
12’83% de CaixaBank
10’01% de Sacyr
42’00% de fondos de inversión extranjeros
9’90% de fondos de inversión españoles
10’80% de inversores minoritarios españoles
...-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada