dilluns, 30 d’abril de 2012

Petroli cru i pissarres


Recordo aquella dita de l'Espanya metropolitana, d'abans de perdre Cuba: "Els catalans de les pedres en fan pans", sovint feta en castellà i referida a la virtut, derivada de la necessitat, d'obtenir profits d'allà on ningú altre es ficaria per l'extrema dificultat del treball i el petits rendiments obtinguts. La frase ara té una nova versió: "Les multinacionals petroleres de les pedres en fan dòlars".

La necessitat d'energia en la història de la humanitat no ha deixat de créixer, des de la llenya i el carbó de pedra (turbes, hulla, lignit i antracita) hem passat a consumir diàriament una immensa quantitat de tones del combustible fòssil per excel·lència: el petroli. Aquesta desmesurada i accelerada combustió atmosfèrica d'hidrocarburs fòssils té diversos efectes que comentaré un altre dia, però començarem per fer cinc cèntims del que és aquest producte tan preuat.

El sediment marins rics en matèria orgànica, restes de plancton i altres organismes que habitaren els mars del Cretàcic, fa més de 90 milions d'anys, després de ser coberts per capes d'argiles impermeables i de ser sotmesos a enormes pressions i a temperatures entre 50 i 70º C van transformar-se en els hidrocarburs líquids, o en forma de gas, que donen lloc als jaciments petrolífers. Normalment els jaciments els formen una capa superior de materials de contenció (argiles o roca) que cobreixen hidrocarburs lleugers, a dalt de tot podem trobar gas natural sobre capes d'hidrocarburs líquids (petroli cru) surant sobre una capa d'aigua salada o roca impermeable. La fases gasoses i líquides en general es troben impregnant sorres i graves. Quan la pressió que ha estat sotmesa la massa de petroli és molt gran poden formar-se les pissarres bituminoses, que són roques compactes on el petroli, o el gas, s'ha encabit dins els porus de la roca. Naturalment extreure'l de dins la roca és molt costós, tècnicament molt complicat (amb procediments patentats: de pagament) i ecològicament molt contaminant. La tecnologia del segle passat proposava provocar petites detonacions atòmiques per esmicolar la roca petrolífera. Avui dia no son tan bàrbars, les detonacions són fetes amb explosius convencionals i amb la posterior injecció d'aigua calenta amb additius químics que empenyin un petit percentatge del petroli, o gas, a la superfície del pou; algunes canonades els fan pujar 3000 metres des del fons del jaciment.

Des de setmanes enrera han estat molt comentades les maniobres del govern de l'Argentina amb YPF (Yacimientos Petrolíferos Fiscales) amb motiu de l'expropiació d'aquesta empresa petrolera que fins la setmana passada era filial de la multinacional, amb seu espanyola, Repsol. Serà força interessant seguir els esdeveniments de la nova YPF. La senyora Cristina Fernández (viuda de Kirchner) ha nacionalitzat la major part de les accions de Repsol a YPF i ara haurà de fer grans inversions per obtenir el gas i el petroli dels recents descoberts jaciments de sorres i pissarres bituminoses de "Vaca Muerta"; potser els diners per explotar aquells jaciments els posarà un nou candidat a ser expropiat. S'arriscarà algú? Penso en Xina o en empreses dels americans del Nord. El cas és que si una dona deixa el marit, i se'n va indefinidament a casa de la seva anciana mare, els candidats a ser noves parelles ho han de tenir clar, però que molt clar; sobre tot si el primer que la dona demana al nou company sentimental és que hi fiqui diners al compte corrent comú.

No cal amoïnar-se... Són coses de parelles que es fan i es desfan. Gaudim entretant de l'ultim dia d'abril, del cel ennuvolat i de l'aire net de primavera, dels escocells plens d'aigua clara que la persistent pluja nocturna de llevant ha omplert; com els sots de sota els gronxadors de la plaça on cinc o sis coloms aprofiten per fer-se l'higiènic bany del matí, això no gaire lluny de la pèrgola de les glicines que ja han perdut les flors i cobreixen d'un dens verd clar els bancs esbandits pel la pluja.

...-