dimecres, 11 de febrer de 2009

De la vida breu


Foto: Posta de Sol a Banyoles

Aquells que reneguen per la brevetat de la vida replica Sèneca recordant-los com no hi ha manera de trobar homes disposats a repartir el seu patrimoni entre el veïns, en canvi són multitud els que reparteixen la seva vida alegrement amb els altres i, fins i tot, la malgasten en lamentable ociositat o en absurds afers. Diu Sèneca:

“¿Para qué nos quejamos de la naturaleza, pues ella se hubo con nosotros benignamente? Larga es la vida, si la sabemos aprovechar. A uno detiene la insaciable avaricia, a otro la cuidadosa diligencia de inútiles trabajos; uno se entrega al vino, otro con la ociosidad se entorpece; a otro fatiga la ambición pendiente siempre de ajenos pareceres; a unos lleva por diversas tierras y mares la despeñada codicia de mercancías, con esperanzas de ganancia; a otros atormenta la militar inclinación, sin jamás quedar advertidos con los ajenos peligros ni escarmentados con los propios. Hay otros que en veneración no agradecida de superiores consumen su edad en voluntaria servidumbre; a muchos detiene la emulación de ajena fortuna, o el aborrecimiento de la propia; a otros trae una inconstante y siempre descontenta liviandad, vacilando entre varios pareceres; y algunos hay que no agradándose de ocupación alguna a que dirijan su carrera, los hallan los hados marchitos, y voceando de tal manera, que no dudo ser verdad lo que en forma de oráculo dijo el mayor de los poetas: pequeña parte de vida es la que vivimos: porque lo demás es espacio, y no vida, sino tiempo.”

Venen al cas aquestes paraules, ara que un meu amic està en tan precàries condicions de salut. Quan una malaltia irreversible pugna per posar terminis quantificables a l’existència d’un amic, o d’un familiar pròxim, em retorna a la memòria les circumstàncies de la mort dels meus pares. És llavors quan es produeix una mena de clarividència que ajusta en el seu valor real les coses més quotidianes. Així, posem a la llum les banalitats i les foteses en què esmercem de forma lamentable els dies, i els esforços, de la nostra vida. També aquí veiem com, sovint, arraconem els veritables valors com la sinceritat, l’honestedat, la col·laboració, la lluita per la virtut, i tantes altres coses que fan la vida veritablement digna de ser viscuda i són garantia d’autèntica felicitat. La vellesa ens envolta, només cal parar atenció i gaudir del que la natura ens ofereix generosament. Enmig de les majors adversitats sempre podem oferir una mà a algú i trobar ocasió per augmentar el nostre capital de felicitat.