Més educació

Foto: Bertolt Brecht

Una bloguera de les terres de l’Ebre, pocs dies enrere, citava un article meu sobre la responsabilitat dels pares en l’educació del fills. Aquí vull tornar a queixar-me de la irresponsabilitat amb que alguns pares eduquen els fills.

Tinc l’exemple recent en el fill d’una treballadora d’una coneguda firma de electrodomèstics. La noia, és mare d’un únic fill de cinc anys el qual fa, o millor dit feia, activitats esportives després de l’horari escolar. El nen, va començar per fer natació, però com la piscina no acabava d’agradar-li ho van deixar estar. Al començament d’aquest curs van inscriure’l en una escola d'arts marcials per a nens. Va arribar el moment de posar a prova els aprenentatges, amb una avaluació del primer trimestre, consistent en lluitar per parelles amb el resultat conegut de 50% guanyadors i 50% perdedors. Ignoro si aquest mètode és escaient per a nens d’aquesta edat (1). El resultat de la prova quedava palès quan els nens havien de formar en dues files: winners and losers. Com que el nen en qüestió havia perdut va intentar situar-se dissimuladament en la fila dels guanyadors. La persona responsable de l’activitat va veure'l com intentava fer trampa i, amb molta gentilesa, el va fer retornar a la fila dels perdedors. El nen va ploriquejar, i no ha tornat mai més a classe d’arts marcials, tot i que els seus pares han pagar els curs. Traieu la conclusió vosaltres mateixos.

(1) Bertolt Brecht criticava el sistema pedagògic hitlerià, el de les 39 cadires i 40 alumnes: l’alumne que quedava sense cadira rebia una bufetada.