Foto: Un nen espectador del món real.
Una cadena de TV d’un estat del nord d’Europa ha tingut problemes amb un dels seus programes dirigits al públic infantil. El programa, del tipus “Barri Sèsam”, elaborat per als més menuts ha incorporat recentment una jove i simpàtica presentadora que juntament amb un xicot entretenen mentre ensenyen y distreuen els petits espectadors.
Resulta que alguns pares, que des d’ara qualifico de nefastament sobreprotectors, han protestat escandalitzats perquè la presentadora té una malformació que l’afecta un braç. Diuen aquests irats pares: que els seus petits fills espectadors del programa poden patir traumes i malsons causats per la visió de la deficiència física de la noia.
És indignant que uns pares tan incapacitats per educar i transmetre valors humanistes com la solidaritat i el respecte per la diferència tinguin la responsabilitat en l’educació dels seus infants. Hi ha qui defensa l’exigència d’un certificat de maduresa i de consciència ciutadana als qui vulguin ser pares.
Què pretenen? Amagar el món real als seus fills, oferint-los una imatge on no existeix la diferència. Volen, potser, fer-los créixer en una falsa realitat de cotó de sucre. Em sembla que aquest és un camí erroni per educar en la convivència i en el coneixement dels altres, única manera d’arribar a la comprensió, la tolerància i el respecte. Amb aquesta actitud, excloent, el que transmeten aquest pares als fills és que les persones diferents han de marginar-se. Negant la diferència a la sensible vista dels infants alhora que s'hi posen en pràctica valors d’injustícia i crueltat és quelcom més que una pedra en el bon camí per formar persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada