dissabte, 21 de febrer de 2009

Xerrada amb Najat el Hachmi



Ahir (20 de febrer) vam tenir la sort d’assistir a l’acte organitzat per la xarxa de Biblioteques públiques de Terrassa a la BD2 dins del cicle “Terrassa llegeix...”. La convidada era l’escriptora catalana d’origen berber Najat el Hachmi. En aquest bloc trobareu el comentari que vaig fer després de llegir la seva guardonada novel·la L’últim patriarca. Cal aclarir que en aquell article no intentava fer una recensió sinó una resposta, un apèndix, a la multitud de temes i realitats que flueixen de la novel·la.

La xerrada va ser molt enriquidora, sobre tot per la proximitat personal, quasi familiar, amb l’autora d’una de les lectures que més m’han agradat dels últims anys. També hi va contribuir a crear aquest caliu de fraternitat la complicitat del públic assistent, entre ells alguns vells camarades i amics. Les intervencions del públic van confirmar, tal com deia en el meu comentari de maig de 2008, que l’atractiu de la narració de la Najat consisteix en la proximitat, en la pròpia identificació dels elements quotidians sovint tràgics, i altres cops fonts de felicitat. Tot això, alhora que s'evidencia una realitat, uns contextos que tots reconeixem i ens n'identifiquem: l’educació en el patriarcat, en l’autoritarisme vers les filles i les dones en general contrastant amb la relaxació en l’exigència del compliment dels seus deures en els nens. També hi apareixen altres ambients que els lectors hem viscut: la rebel·lia, la disparitat entre el lloc d’origen i la terra d’acollida... En definitiva, podem dir que la diversitat cultural, examinada en detall, ens mostra més iguals del que pensem.

Finalment la Najat va comunicar-nos que està treballant en una nova novel·la. De segur que també ens farà gaudir la seva lectura. L’esperem amb impaciència.